Resum estudi introductori

EL LLENGUATGE
El treball lingüístic que s’aprecia en l’obra literària de Guimerà és una faceta del nostre autor de la qual s’ha parlat ben poc.
Al llarg de l’obra d’Àngel Guimerà coexisteixen diferents registres de llengua. Per una banda el llenguatge ampul•lós i retòric de certes tragèdies i per l’altra un llenguatge més popular en drames com Maria Rosa.
En les tragèdies on utilitza el vers no és fàcil l’ús d’un nivell col•loquial . El teatre en vers té una força expressiva evident i una reeixida creació d’imatges, però alhora de representar resulta un xic feixuc.
Amb la introducció del realisme en la seva obra l’obliga a plantejar-se un nivell de llenguatge creïble. A base de documentar-se i escoltar va anar incorporant un lèxic i una expressivitat lingüística totalment adequada al món que vol descriure. Així, aconsegueix una síntesi brillant entre el registre col•loquial del poble i una explotació poètica del llenguatge, a través de la utilització d’imatges i comparances.
A Maria rosa els treballadors de la carretera s’expressen en un català directe i clar, carregat de registres col•loquials (refranys, onomatopeies, exclamacions preguntes, etc.).
El seu llenguatge té una gran capacitat descriptiva per exemple quan Maria Rosa comenta com va conèixer l’Andreu on de manera minuciosa explica les operacions de la verema. Guimerà suggereix a través de les situacions i dels objectes senzills que envolten els seus personatges, tota una càrrega de poesia, que es manifesta en imatges i comparances i en una intensificació simbòlica com és el cas del vi i la sang que esdevenen un element més de la força invisible de l’Andreu.