LITERATURA CATALANA (BLOC EDUCATIU)

2011-07-13T11:40:00.000+02:00

2011-05-12T21:38:00.000+02:00

Màrius Torres

2011-05-11T18:54:00.001+02:00

control

2011-03-21T11:30:00.001+01:00

aneu a aquesta adreça:

https://spreadsheets.google.com/gform?key=0Agb3jMLz2QIPdExFMU9KekJkRWRRSUJ3MjExQUFWR2c&hl=ca&gridId=0#edit

M.Àngels Anglada

2011-03-14T11:02:00.002+01:00

Feu un PowerPoint sobre la vida de l'autora amb la informació que trobeu en el document:
Àlbum M.Àngels Anglada

línees del temps

2010-11-29T14:19:00.001+01:00

modernisme on Dipity.

experiència educativa

2010-11-29T14:14:00.000+01:00

glogster

2010-11-29T14:12:00.000+01:00

La dona hermosa de Joan Maragall

2010-11-29T14:11:00.001+01:00

Poema La dona hermosa de Joan Maragall recitat per una alumna de Batxillerat

Auca Joan Maragall

2010-11-29T14:03:00.000+01:00

http://www.auques.cat/tot.php?auca=maragall

Auca Joan Maragall on PhotoPeach

2010-06-11T14:14:00.001+02:00

DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES

TEMARI PER LA RECUPERACIÓ DE TERCER D’ESO

1. PREGUNTES SOBRE LES PÀGINES:

10, 30, 36, 56, 62, 82, 88, 108, 114, 128, 134, 140, 160, 166, 180, 192

2. ORTOGRAFIA

Redacció de 100 paraules, baixaré 0,1 per falta
Temes a triar:
La meva relació amb la televisió.
Recomanació d’un llibre de lectura
Què espero de quart d’ESO?
Recomana un lloc de Parets a un amic estranger
Fes una notícia inventada.

3. GRAMÀTICA

Per avaluar aquest apartat posaré exercicis de la part del llibre de text de gramàtica.

Cada part s’avaluarà sobre cinc punts en total 15 punts sobre 10

dossier de l'exposició

2009-05-19T17:44:00.002+02:00

Deures pel dijous i divendres dia 21 i 22 de maig.
Aneu a l'enllaç per tal de fer els deures

M.Mercè Marçal

2009-05-13T16:29:00.002+02:00

Enllaç a Àlbum sobre l'autora del Centre Català del PEN
Altres vincles interessants:
Fundació Maria-Mercè Marçal
L'autora a Lletra
L'autora a Mag Poesia
L'autora al Qui és qui
Poemes de l'autora per a nens i nenes a Mag Poesia
Antologia de poemes
Deu poemes de Desglaç en català i en castellà
Alguns poemes traduïts a l'italià
Alguns poemes traduïts al portuguès
Alguna poemes amb propostes didàctiques i interaccions dins Viulapoesia.com
L'autora a escritoras.com (castellà)
Una biografia i textos (castellà)
Auf den Spuren der Renee Vivien
L'autora a Traces
Inventari del fons Maria-Mercè Marçal de la BNC
Referència d'alguns llibres
L'autora a la Viquipèdia
L'autora a la Hiperenciclopèdia

Deures 3.4

2009-04-03T11:39:00.001+02:00

Entreu a Google.
Poseu la vostra adreça i contrasenya
Entreu al meu compte
Aneu a Page Creator
Create a new page

2009-04-01T10:19:00.001+02:00

AUCA M. MERCÈ MARÇAL

DOSSIER

2009-03-26T12:49:00.001+01:00

DOSSIER MONTSERRAT ROIG

deures 26.02

2009-02-26T12:40:00.000+01:00

Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.

1. Quin paral·lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?

En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:

2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,

situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.

En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.

3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?

Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI

4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:

rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia

5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:

6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les

etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el

vers en concret en què s'expressa aquesta relació.

7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica

i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau

conèixer.

Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:

Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?

El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il·lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:

11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:

escurada, agrana, natges, safa, copules, egloga,

12.Busca informació de Joan fuster.

13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de

l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari

si és necessari:

novell (1.8)

coenta (6.3)

bord (11.32)

prenyada (15.19)

mollar (16.7)

molsuda

remullats

tendre

saberuts

nou

socarrada (16.8)

tendral (22.14)

doctes (22.64)

atarantats (24.46)

arruixats (25.68)

bastard

torbats

embarassada

socarrimada

cremant

14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de

les citacions següents en el context en què apareixen:

1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)

2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)

3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)

4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)

5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)

6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)

7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)

8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)

9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)

10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)

11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)

12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)

13. entrava els feixos de pinassa (22.35)

14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil

(25.46-47)

15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament

valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:

tomellos (2.92), llimera (3.15), alcavor (6.26),

algeps (12.20), safa (15.15), llima (22.6), gesmils (24.46).

En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva

poesia paraules pròpies dels registres col·loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la

seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com

el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules

remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a

registres lingüístics més formals:

1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)

2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)

3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)

4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)

5. S’escolta la campana. (10.41)

6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)

7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)

8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)

17 En contrast amb la base popular i col·loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també

incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura

literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot

respectant el sentit de la frase:

1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)

2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)

3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)

4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)

5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)

6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)

7. just al moment de la seua puixança (23.5)

8. ple de besades i de nafres (25.72)

AVALUACIÓ

2008-12-01T02:20:00.002+01:00

Consulteu aquí com s’avalua el bloc

aplicacions documents google

2008-11-27T23:30:00.001+01:00

Avui parcticarem altres recursos que ens permet Google, com són els documents, i farem un enllaç al nostre bloc.

Hemeroteca de la Vanguardia

2008-11-27T23:24:00.002+01:00

Aquí teniu l'adreça de l'Hemeroteca de La Vanguardia, aneu-hi, i busqueu els diaris de l'època de Víctor Català, i seleccioneu una pàgina on parli en concret de Solitud, copieu la imatge i expliqueu que hi diu:

http://comunidad.lavanguardia.es/hemeroteca/index.xhtml

2008-11-18T10:10:00.001+01:00

Resum estudi introductori

2008-09-29T20:18:00.001+02:00

EL LLENGUATGE
El treball lingüístic que s’aprecia en l’obra literària de Guimerà és una faceta del nostre autor de la qual s’ha parlat ben poc.
Al llarg de l’obra d’Àngel Guimerà coexisteixen diferents registres de llengua. Per una banda el llenguatge ampul•lós i retòric de certes tragèdies i per l’altra un llenguatge més popular en drames com Maria Rosa.
En les tragèdies on utilitza el vers no és fàcil l’ús d’un nivell col•loquial . El teatre en vers té una força expressiva evident i una reeixida creació d’imatges, però alhora de representar resulta un xic feixuc.
Amb la introducció del realisme en la seva obra l’obliga a plantejar-se un nivell de llenguatge creïble. A base de documentar-se i escoltar va anar incorporant un lèxic i una expressivitat lingüística totalment adequada al món que vol descriure. Així, aconsegueix una síntesi brillant entre el registre col•loquial del poble i una explotació poètica del llenguatge, a través de la utilització d’imatges i comparances.
A Maria rosa els treballadors de la carretera s’expressen en un català directe i clar, carregat de registres col•loquials (refranys, onomatopeies, exclamacions preguntes, etc.).
El seu llenguatge té una gran capacitat descriptiva per exemple quan Maria Rosa comenta com va conèixer l’Andreu on de manera minuciosa explica les operacions de la verema. Guimerà suggereix a través de les situacions i dels objectes senzills que envolten els seus personatges, tota una càrrega de poesia, que es manifesta en imatges i comparances i en una intensificació simbòlica com és el cas del vi i la sang que esdevenen un element més de la força invisible de l’Andreu.

2008-09-26T18:14:00.003+02:00

2008-09-18T23:49:00.008+02:00

Exercicis sobre el vídeo, cliqueu en aquest enllaç

http://pages.google.com/edit/literatura1rbatxillerat2008/a.g.?authtoken=591a314dd8a10305ba89faab1847a1e57822eb09

ÀNGEL GUIMERÀ

2008-09-17T23:49:00.003+02:00

PREMIS BLOCS CATALUNYA

2008-09-17T23:49:00.002+02:00

Els Premis Blocs Catalunya 2008 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure. El Període de votacions ja età obert. Podeu votar els vostres blocs preferits fins el proper 30 de setembre!
I si aquest us agrada voteu-lo clicant en aquest enllaç:

http://www.premisblocs.cat/llista?categoria=2

Si voleu també podeu votar pel bloc del departament de català:

http://www.premisblocs.cat/llista?categoria=4

INICIEM EL CURS AMB ÀNGEL GUIMERÀ

2008-09-17T12:14:00.010+02:00

COMENÇAREM EL CURS AMB LA LECTURA DE L'OBRA MARIA ROSA D'ÀNGEL GUIMERÀ, AQUÍ TENIU UNES ADRECES QUE US PODEN INTERESSAR:

Romanticisme i Realisme:
http://cv.uoc.es/~982_04_005_01_web/fitxer/romant.htm#14

Del sainet al drama romàntic:
http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/poemes-solts/guimera.html#Bbiliografia
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0031692&SFR=1
Romanticisme:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0139931
http://www.uoc.edu/lletra/moviments/romanticisme/index.html
Realisme:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0137204
El teatre romàntic:
http://www.xtec.cat/~malons22/personal/teatrexix.htm#terrabaixa
Vídeo:
http://www.xtec.es/cgi/digital?F=F®ISTRE=3090
Àngel Guimerà:
http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/poemes-solts/guimera.html#Producci%F3+dram%E0tica
http://www.uoc.edu/lletra/noms/aguimera/index.html
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0031692&SFR=1

2008-06-13T16:58:00.001+02:00

Quan arriba l'estiu, arriba el temps de fer vacances!
Ara tindrem més temps per jugar, per llegir, per no fer res... i per agafar forces per al nou curs que ens espera.
BONES VACANCES A TOTS!!!

Maria Mercè Marçal

2008-05-26T09:58:00.001+02:00

M.Mercè Marçal

2008-05-23T00:47:00.009+02:00

DIVISA

A l’atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona,

de classe baixa

i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Cançó de bressol

2008-05-23T00:43:00.001+02:00

Molt lenta i suau, acompanyada pel colp de la cadira avant i arrere, i que deu coincidir el primer temps al colp fort del balanceig. Eixe obstinat rítmic, i eixa melodia tremolosa creen un ambient apropiat per a dormir la criatura.
http://www.innova.es/musica/bressol/home.htm

Una de les cançons de bressol més tendra de la nostra cultura, amb la peculiaritat que és la xiqueta qui li canta a la mare.

paraules

2008-05-23T00:36:00.009+02:00

Sitja: Cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, especialment cereals. Gresol: Llum d'oli consistent en un vas de terra refractària, de metall, etc, dins el qual hom posa l'oli i un o més blens.
Gesmil: Gessamí

Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March

2008-05-23T00:23:00.000+02:00

Josep Maria Lopez-Picó

2008-05-23T00:03:00.000+02:00

Josep Maria Lopez-Picó (Barcelona 1886 -1959) Nom amb què és conegut el poeta i editor Josep Maria López i Picó. Es llicencià en lletres, i fou alt empleat de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Gran amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera, "La Revista" i "Les Publicacions de La Revista". Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1933). Els seus primers llibres tingueren molt de ressò entre els crítics (Xènius, Riba) i una ampla influència literària.

Ausiàs March

2008-05-23T00:02:00.002+02:00

VII
La carn vol carn -no s'i pot contradir-;
son apetit en l'om pren molta part:
si no·s unit ab l'arma, tost és fart;
d'els dos units sent hom un terç exir.
Aquell qui sent d'esperit pur·amor,
per àngel pot anar entre les gents;
qui d'arma y cos junts ateny sentiments,
com perfet hom sent tota la sabor.
VIII
No sent delit ans de haver dolor
qui totalment ama de part del cos;
hom famolent no està en repòs:
menjant pert fam, e prop de fart, tristor;
si pass·avant, més que del mester ha,
en fastig ve perque y recau excés,
de semblant cas l'amador no·s deffés:
entre desig e fastig son bé va.

IX
D'amor honest hom no carregaràtant,
que d'aquest senta l'extrem d'excés:
massa o popch contrari no li és,
dolrós desig, fastig ne zel tendrà.
Tot lo revés porta lo cos, amant:
fastig reb tost e gran desig li nou;
l'amor qu·ensemps met cos e arma·n jou,
hix d'un poder de tots participant.

Tornada

X
Si per grosser só vist, escur parlant,
o per sentir d'amor algun secret,
per demostrar com ne per que u he fet,
si m'és manat, yo passaré nadant.

Seguida
XI
Dona que vós haveu sovint danant
satisfaent vostres senys e rahó,
yo la supplich que us suplich del falcó,
e si u farà, ja·m veig ab ell caçant.

Salvador Espriu

2008-05-23T00:00:00.001+02:00

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit.

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

Montserrat Roig

2008-05-21T22:56:00.002+02:00

TREBALL MONTSERRAT ROIG:

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

ACTIVITAT 3

Montserrat Roig

2008-04-11T00:38:00.002+02:00

Si voleu veure com va quedant el text que fem de Montserrat Roig i de la seva obra Ramona, Adéu. Cliqueu aquí

MARATÓ VIQUIPÈDIA

2008-04-10T20:38:00.000+02:00

La Viquipèdia en 8 passos

2008-04-10T20:36:00.000+02:00

Informacions, consells i suggeriments

2008-04-10T20:34:00.000+02:00

Idees per a la redacció d'articles a la Viquipèdia

2008-04-10T20:30:00.001+02:00

INFORMACIÓ SOBRE RAMONA ADÉU

2008-03-31T22:04:00.002+02:00

PER SABER MÉS DE LA NOVEL.LA QUE ESTEU LLEGINT CLIQUEU AQUÍ

2008-02-04T22:19:00.000+01:00

Per poder veure el vídeo de Joan Oliver aneu a aquesta adreça http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26802&p_ex=Joan%20Oliver&p_num=3

Per consultar les preguntes que cal respondre CLIQUEU AQUÍ

CONTE ACABAT

2008-01-27T02:01:00.000+01:00

deures nadal

2008-01-24T22:09:00.000+01:00

Cliqueu aquí , per tal de veure les caracterítiques de la novel.la modernista i com s'ajusten a les característiques de Solitud

deures nadal

2008-01-24T22:03:00.000+01:00

http://www.xtec.cat/~malons22/personal/modernisme1.htm

Text 4

És la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida [...]
L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós, que és el que entén la democràcia de l'art. Res de somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà on els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls, no creient en el pervindre, paixent resignats les engrunes del present [...]
Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la que s'acosta, de pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa ne veuran d'altres com ells, ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien, molts coven en el fons del pensament idees noves i veuen passar visions d'un art que vola; molts senten ja la febre de l'empenta; molts hi sofreixen ocults sentin el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau d'orella i els fa veure colors indefinits; molts hi sospiran i esperen el raig potent de claredat, d'inspiració, de llum ja feta, que els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l'obra parida del somniat modernisme.
Mentre esperem, amics meus, per al nostre "Cau", per aquest raconet íntim, per aquest riu arrecerat i modest, no volem demanar més que una gràcia: que sigui sempre, el nostre "Cau", un "cau d'il·lusions i esperances"; que sigui un refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un pedrís on reposar l'esperit que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita prop del mar, hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la Santa Poesia, que vinguin a veure espai, a respirar núvols i mar i tempestats i serenes, a curar-se del mal del soroll, a omplir-se els pulmons de pau per tornar a volar amb més alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar la Santa Lluita [...]
Això voldríem, oh poetes!, i, per lograr-ho, aquí davant dels nostres ulls tenim dos grans exemples per seguir: les ones per un costat buidant els més durs penyals, i per l'altre la constància de l'home doblegant i dominant el ferro verge. Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors de roca; valents com els manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la matèria. Treballem a cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts, tots dels nostres, sense por d'orelles forasteres a l'art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant lo que no gosem dir moltes vegades rodejats del gran ramat: que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no sentin la poesia; que estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble; que preferim ser simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el sentit comú ens ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per don Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres encantats allí on no se'n llegeixen de cap mena.
Santiago Rusiñol: Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista, 1894.

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes

Societat

poesia

.................................

.....................

boira

...................

sentit comú

..................

art comerç

"pervindre"

.......................

somni

.......................

don Quixots

.....................

simbolistes

..................

..............

amor a la província (Catalunya, etc.)

LECTURES PRESCRIPTIVES DE LITERATURA CATALANA AL BATXILLERAT

2008-01-24T20:53:00.000+01:00

Adreça d’internet: http://www.xtec.es/estudis/batxillerat/01_doc_bat/00_general/lectura_catala.pdf

LECTURES PRESCRIPTIVES DE LITERATURA CATALANA AL BATXILLERAT
(L’asterisc que acompanya alguna lectura indica que aquesta té una selecció de poemes, capítols o narracions; selecció que figura després de les llistes de lectures.)

Llengua catalana i literatura 2007-2009
1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (versió actualitzada)*
2. Antologia de poesia catalana.*
3. Àngel Guimerà, Terra baixa.
4. Mercè Rodoreda, Mirall trencat.
5. (A criteri del departament de llengües.)

*Antologia de poesia catalana
1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona, “No el prenatz lo fals marit...”
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de senyor”.
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava
en un terrat amb una pinta de marfil”.
10. “A la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins”de Nou llibret de versos (1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La Balenguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957).
21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’ Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines
(1921).
24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis
(1923).
25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela
(1923)
26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936).
27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon)
(1930).
28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, d’Elegies de Bierville (1943).
29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc
(1938).
32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició
d’Obra poètica completa (1971).
34. J. V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J. V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980).
45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).

Corrandes d'exili de Pere Quart

2008-01-17T22:56:00.000+01:00

Joan Oliver -Pere Quart

2007-12-23T20:26:00.000+01:00

BALL ROBAT

Cliqueu en el títol per veure informació sobre l'obra i l'autor

2007-12-18T22:10:00.000+01:00

BON NADAL I FELIÇ ANY 2008

2007-12-17T22:31:00.000+01:00

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA CURS 2007-2008
Cliqueu sobre el títol del poema

Guillem de Berguedà:"Cançoneta lleu e plana"

Cerverí de Girona :"No el prenatz lo fals marit"

Ramon Llull: "A vós, dona Verge Santa Maria"

Ausiàs March: Poema LXXXI "Així com cell qui es veu

prop de la mort..."

Ausiàs March: Poema XIII "Colguen les gents amb

alegries festes..."

Anselm Turmeda: "Elogi dels diners""

Jordi de Sant Jordi: "Presoner"

Joan Roís de Corella: "La balada de la garsa i l'esmerla"

Francesc Vicent Garcia: "A una hermosa dama de cabell

negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil"

Bonaventura Carles Aribau: "La pàtria"

Teodor Llorente: "Vora el barranc dels Algadins",

de Nou llibret de versos (1909)

Jacint Verdaguer: "Los dos campanars", de Canigó (1885 )

Jacint Verdaguer: "Vora la mar", de Flors del calvari (1895 )

AVALUACIÓ DEL BLOC

2007-12-09T11:07:00.000+01:00

ÍTEMS	PUNTUACIÓ
ENTRADES (més de 10)	3 punts
ENTRADES (més de 5)	2 punts
ENTRADES (menys de 5)	1punts
IMATGES	1 punt
VÍDEO	1 punt
EXERCICIS	2 punts
FALTES ORTOGRAFIA (més de 5 faltes)	1 punt
FALTES ORTOGRAFIA (menys de 5 faltes)	2 punts
FALTES ORTOGRAFIA (0 faltes)	3 punts
TOTAL PUNTUACIÓ

La nova Caputxeta

2007-12-02T22:30:00.001+01:00

LA CAPUTXETA VERMELLA

context històric

2007-11-30T07:47:00.000+01:00

Aquí teniu informació sobre la situació a Catalunya de la política i l'economia.
Exercici: Feu-ne un petit resum.
Cliqueu aquí

2007-11-29T23:20:00.000+01:00

CARACTERÍSTIQUES DE LA NOVEL.LA MODERNISTA

A partir d'aquestes característiques

intenta justificar perquè Solitud és una

novel.la modernista?

MODERNISME

2007-11-29T19:48:00.000+01:00

DEURES MODERNISME 30.11.07

1. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de

tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?

2. Quina idea presenta Maragall i que avui en dia encara se sent?

3. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor

s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes

Societat

poesia

...........................

.........................

boira

...........................

sentit comú

............................

art comerç

"pervindre"

..........................

somni

..........................

don Quixots

.............................

simbolistes

.........................

.............................

amor a la província (Catalunya, etc.)

Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Exercicis sobre el Modernisme

2007-11-18T15:46:00.000+01:00

A) Relacioneu els conceptes següents (tendències dins el modernisme) amb la seva explicació:

1.Art Total	A)Tendència dins el modernisme que pretén crear un món de bellesa ideal, especialment a través d’una actitud de pessimisme vital, de la recreació de la mort, de runes, etc.
2.esteticisme	B)Tendència dins el modernisme segons la qual l’artista ha de suggerir sentiments i estats d’ànim mitjançant símbols.
3.regeneracionisme	C)Una de les dues postures bàsiques dins el modernisme: l’art té valor per ell mateix (no cal que representi la realitat), els artistes creen bellesa i no cal que transformin la societat.
4.simbolisme	D)Desdibuixament dels límits de les disciplines artístiques (com passa a l’òpera, en què hi ha teatre, música, pintura, etc.).
5.decadentisme	E)Postura (dins el modernisme) oposada a l’esteticisme, ja que els seguidors consideren que l’art ha de tenir un valor social.

B) Completeu el text que teniu a continuació (sobre el modernisme i l’evolució de l’obra de Rusiñol),afegint-hi els mots següents (els adjectius, si cal, en plural), dels quals us indiquem el nombre de vegades que apareixen:costumisme (2), costumista (2), decadentista (1), esteticista (3), modernisme (3), noucentista (1), noucentista (1), realista (1), regeneracionista (3), simbolisme (1), simbolista (2).

El modernisme

És difícil fixar els límits del ________________. Se solen proposar aquestes dates:

· com a data d’inici, el 1881 (quan apareix L’Avenç velografiat) o el 1888 (any de l’Exposició Universal);

· com a data d’acabament, el 1906 (l’any en què Eugeni d’Ors, clarament ________________, comença a publicar el Glosari) o el 1911 (per la mort de Joan Maragall).

El ________________ té dues etapes, el límit de les quals es troba en el canvi de segle: la combativa i la d’acceptació social. També es poden distingir dues postures bàsiques: l’________________ (que té l’obra primerenca de Santiago Rusiñol) i la ________________.

Rusiñol, modernista?

Els primers escrits de Rusiñol tenen un to d’humor vuitcentista de caràcter ________________, to que no abandonarà mai del tot i al qual retornarà amb força al final de la seva vida.

A partir del seu primer viatge a París i durant l’època sitgetana assistim a l’absorció del ________________ per part de Rusiñol. És l’època de les proses poètiques d’Oracions (1987) i de Fulls de la vida (1898) i de la trilogia de les peces teatrals ________________ –El jardí abandonat, L’alegria que passa i Cigales i formigues–, entre d’altres obres de to molt diferent.

L’alegria que passa, el primer gran èxit de Rusiñol, aglutina totes les tendències del ________________ (sense abandonar del tot el ________________ vuicentista). Respon a l’intent de crear teatre líric –per tant, l’Art Total– català, amb clara voluntat ________________ (contra el género chico i el flamenquisme), però de contingut ________________ (________________ per la concepció simbòlica dels personatges i ________________ per la visió del món que se’n desprèn).

Al tombant de segle, Rusiñol gaudeix d’una gran popularitat. Abandona les propostes ________________ i es decanta cap a altres solucions. Escriu peces satíriques, obres de to més ________________ –amb l’inevitable regust ________________–, alguna d’escadussera de ressò ________________ com la de tema antimilitarista L’Hèroe i, finalment, cau en el ________________ sense pal·liatius.

L’obra més coneguda de Rusiñol, L’auca del senyor Esteve, implica el capgirament de les propostes de la primera etapa. Ja no hi ha enfrontament entre l’Artista i la societat que l’aïlla, sinó que l’autor propugna el pacte entre els dos pols del binomi. Aquesta fuga no implica pas un atansament al ________________, corrent que Rusiñol sempre va mirar amb prevenció.

[

El conte de la Caputxeta Vermella

2007-11-18T01:18:00.001+01:00

En aquesta activitat farem entre tots el conte de

la Caputxeta Vermella.

Instruccions: - Haureu de participar tots.

- Cadascú haurà de continuar el relat on l'ha deixat el company.

- Per ordre alfabètic anireu penjant les vostres participacions.

- No trigueu a participar, perquè sinó els altres no ho podran fer.

- Heu de fer la participació en el vostre bloc, cal que llegiu el dels

companys.

- Podeu corregir alguna cosa dels escrits del vostres companys.

Escena 1: La Caputxeta parla amb la seva mare
Escena 2: La Caputxeta se'n va cap al bosc
Escena 3: La Caputxeta va caminant pel bosc
Escena 4: El Llop veu la Caputxeta

Escena 5: El Llop parla amb la Caputxeta
Escena 6: El Llop va a casa de l'Àvia

Escena 7: El llop parla amb l'Àvia
Escena 8: La Caputxeta arriba a casa de l'Àvia
Escena 9: Conversa entre la Caputxeta i el Llop
Escena 10: Arribada del Caçador

Escena 11: El Caçador parla amb la Caputxeta

Escena 12: El Llop marxa

Els gèneres literaris

2007-11-15T15:46:00.000+01:00

Examen Solitud

2007-11-13T18:36:00.000+01:00

Per l'examen del dilluns 19/11, cal fixar-se en:
Les rondalles que explica el pastor.
Els nous personatges i la relació que mantenen amb la Mila.
El paisatge i l'estat d'ànim de la Mila.

Aquí teniu les muntanyes on passa la novel.la
També podeu veure el vídeo que us vaig penjar sobre el Modernisme

El Modernisme

2007-10-27T16:09:00.000+02:00

Solitud

2007-10-27T15:50:00.000+02:00

Sembla que ja comença a estar esgotat el tema de Vicent Andrés Estellés. Podem començar a parlar de Víctor Català i de la seva novel.la Solitud.

Aquesta novel.la és considerada per la crítica com la seva obra mestra. La protagonista, la Mila, segueix el seu marit, Maties, cap al cim de l'alta muntanya, on hi ha l'ermita de Sant Ponç. En Maties ha portat la seva dona enganyada tant per la llunyania i la dificultat d'accés a l'ermita com per l'ofici d'ermitans que hi tindran. La descripció de l'alta muntanya pren un lloc preponderant en la narració; aquesta dóna la dimensió de la solitud de la Mila. El tema de la novel·la és la tràgica impotència de la protagonista per a establir un lligam profund d'amor amb els éssers que la volten. Aparegué en forma de novel·la a terminis a "Joventut" del 19 de maig de 1904 al 20 d'abril de 1905. Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909.

Aquí teniu una imatge de l'ermita de Santa Caterina, lloc on està situada la novel.la Sol.litud

Vicent Andrés Estellés

2007-10-17T09:54:00.001+02:00

Com va la feina en els vostres blocs?
Aquí us poso un poema musicat per Ovidi Montllor de l'autor Vicent Andrés Estellés

Ausiàs March

2007-09-30T20:29:00.000+02:00

Poema XCIV - (Tercer cant de mort)

(...)

La carn vol carn —no s’i pot contradir—;

son apetit en l’om pren molta part:

si no ’s unit ab l’arma, tost es fart;

d’ells dos units sent hom un terç exir.

Aquell qui sent d’esperit pur’amor,

per angel pot anar entre les gents;

qui d’arma y cos junts ateny sentiments,

com perfet hom sent tota la sabor.

(...)

Els amants

2007-09-22T17:28:00.000+02:00

(La carn vol carnAusiàs March)

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que em perdoni el cast senyor López-Picó)

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d’una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”[...]

Vicent Andrés Estellés

2007-09-22T16:56:00.000+02:00

Per començar us proposo buscar informació sobre Vicent Andrés Estellés, i dels poemes citats mes avall, que formen part de l’obra: Antologia. Aquest recull de poemes són els seleccionats pel Departament d’Ensenyament i que han de llegir els alumnes de la promoció 2007-2009.

Vicent Andrés Estellés (tria de poemes)
1. Criatura en dissabte, Ciutat a cau d’orella (1953), dins Les Homilies d’Organyà, O.C. 6.
2. Ègloga I, Primer llibre de les èglogues (originalment dins Donzell amarg,1956), dins
Recomane tenebres, O.C. 1.
3. Cançó de bressol, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O. C. I.
4. És així, si us plau, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C. 1.
5. “Dama d’anit, no voldria enutjar-vos”, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C. 1.
6. A Sant Vicent Ferrer, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C. 1.
7. No escric èglogues, Llibre de meravelles (1971)
8. Demà serà una cançó, Llibre de meravelles (1971)
9. Els amants, Llibre de meravelles (1971)
10. Cant de Vicent, Llibre de meravelles (1971)
11. Ací, Llibre de meravelles (1971)
12. Testament mural, Llibre de meravelles (1971)
13. “Assumiràs la veu d’un poble”, Llibre de meravelles (1971)
14. “He vist un plat dels d’obra, de Manises”, El gran foc dels garbons (1972), dins
Recomane tenebres, O.C., 1.
15. “La dona que ven coses, a la nit, a la porta”, L’Hotel París (1973), dins Les Homilies
d’Organyà, O.C. 6.
16. “res no m’agrada tant”, Horacianes (1974), dins Les pedres de l’àmfora, O.C. 2.
17. “pare”, Horacianes (1974), dins Les pedres de l’àmfora, O.C. 2.
18. “m’he estimat molt la vida”, Horacianes (1974), dins Les pedres de l’àmfora, O.C. 2.
19. “aquest any miserable”, Horacianes (1974), dins Les pedres de l’àmfora, O.C. 2.
20. “Se’t riu l’infant que t’ha vist cridar, ebri”, Hamburg (1974), dins La lluna de colors,O.C. 9.
21. “Vindrà la mort, i jo no seré al llit”, Pedres de foc (1975), dins Cant temporal, O.C. 5.
22. Amb la dignitat amarga dels pobres, Antibes (1976), dins La lluna de colors, O.C. 9.
23. “El meu origen t’ho explicaria”, Ora marítima (1977), dins Manual de conformitats, O.C.3.
24. “He aixecat, mentre escrivia, el cap”, Sonata d’Isabel (1990), dins Sonata d’Isabel,O.C. 10.
25. “Em permetreu, encara, un orgull personal”, Declaració de principis, dins Mural del
País Valencià, I, 1996, pàgs. 23-27.